“Allà on hi ha els vostres germans els homes, allà on són les vostres aspiracions, el vostre treball, els vostres amors, allà és el lloc del vostre encontre quotidià amb Crist. És enmig de les
coses més materials de la terra on hem de santificar-nos, servint Déu i tots els homes.” (S. Josepmaria Escrivà, Converses amb Mons. Escrivà de
Balaguer, 113).
Cercar Déu a la vida corrent
L’Opus Dei, fundat per sant Josepmaria Escrivà, és una institució de l’Església catòlica. La missió consisteix a difondre el missatge que la feina i les circumstàncies corrents són ocasió de
trobada amb Déu, de servei als altres i de millora de la societat.
Missatge
Tots els batejats són cridats a seguir Jesucrist, a viure i a donar a conèixer l’Evangeli. La finalitat de l’Opus Dei és contribuir a aquesta missió evangelitzadora de l’Església catòlica,
promovent entre els fidels cristians de tota condició una vida coherent amb la fe en les circumstàncies corrents de la vida i especialment a través de la santificació de la feina.
Alguns trets de l’esperit de l’Opus Dei són:
• Filiació divina. «La filiació divina és el fonament de l’esperit de l’Opus Dei»,
afirmava el fundador. Des del baptisme, un cristià és un fill de Déu. La formació que proporciona la Prelatura enforteix en els fidels cristians un sentit viu de la condició de fills de Déu i ajuda
a captenir-s’hi d’acord amb ella: fomenta la confiança en la providència divina, la senzillesa en el tracte amb Déu i amb els altres, un sentit pregon de la dignitat de la persona i de la
fraternitat entre els homes, un veritable amor cristià al món i a les realitats creades per Déu, la serenitat i l’optimisme.
• Vida corrent. «Enmig de les coses més materials de la terra és on hem de
santificar-nos, servint Déu i tots els homes», deia sant Josepmaria Escrivà. La família, el matrimoni, la feina, l’ocupació de cada moment són oportunitats habituals de tractar i d’imitar
Jesucrist, mirant de practicar la caritat, la paciència, la humilitat, la laboriositat, la justícia, l’alegria i en general les virtuts humanes i cristianes.
• Santificar la feina. Buscar la santedat en el treball significa esforçar-se per
realitzar-lo bé, amb competència professional i amb sentit cristià, és a dir, per amor a Déu i per a servir els homes. Així, la feina quotidiana esdevé lloc de trobada amb el Crist.
• Oració i sacrifici. Els mitjans de formació de l’Opus Dei recorden la
necessitat de conrear l’oració i la penitència pròpies de l’esperit cristià. Els fidels de la Prelatura assisteixen diàriament a la santa Missa, dediquen un temps a la lectura de l’Evangeli,
acudeixen amb freqüència al sagrament de la penitència i fomenten la devoció a la Mare de Déu. Per a imitar Jesucrist, miren també d’oferir algunes petites mortificacions, especialment
aquelles que faciliten el compliment del deure i fan la vida més agradable als altres, així com el dejuni i l’almoina.
• Unitat de vida. El fundador de l’Opus Dei explicava que el cristià no ha de
«portar una mena de doble vida: la vida interior, la vida de relació amb Déu, per una banda; i d’una altra, diferent i separada, la vida familiar, professional i social». Per contra, assenyalava
sant Josepmaria, «hi ha una vida única, feta de carn i d’esperit, i aquesta cal que sigui —en l’ànima i en el cos— santa i plena de Déu».
• Llibertat. Els fidels de l’Opus Dei són ciutadans que gaudeixen dels
mateixos drets i estan subjectes a les mateixes obligacions que els altres ciutadans, els seus iguals. En les actuacions polítiques, econòmiques, culturals, etc., obren amb llibertat i amb
responsabilitat personals, sense involucrar l’Església o l’Opus Dei en les seves decisions ni presentar-les com les úniques congruents amb la fe. Això implica respectar la llibertat i les
opinions alienes.
• Caritat. Els cristians són testimonis de Jesucrist i difonen el seu missatge
d’esperança entre parents, amics i col•legues, amb l’exemple i amb la paraula. Afirmava el fundador: «En esforçar-nos frec a frec en els mateixos afanys amb els nostres companys, amb els
amics, amb els parents, els podrem ajudar a arribar a Crist». Aquest esmerçar-se en donar a conèixer el Crist és inseparable del desig de contribuir a resoldre les necessitats materials i els
problemes socials de l’entorn.
Situació dins l’Església catòlica
L’Opus Dei va ser fundat el 1928. El 1941 va rebre l’aprovació del bisbe de Madrid, i el 1947 la de la Santa Seu. Des del 1982, és una prelatura personal de l’Església catòlica. El concili
Vaticà II va crear la figura jurídica de les prelatures personals per a desenvolupar tasques pastorals específiques. Les prelatures personals formen part de l’estructura jeràrquica de
l’Església. Estan compostes per laics i clergues que, sota l’autoritat d’un prelat, porten a terme la missió pròpia de la Prelatura.
L’activitat de l’Opus Dei es resumeix en la formació dels fidels de la Prelatura perquè desenvolupin —cadascun en el propi lloc dins l’Església i dins el món— una activitat apostòlica
multiforme, promovent al seu voltant l’ideal de la crida universal a la santedat.
La tasca apostòlica dels fidels de la Prelatura —com la de molts altres fidels catòlics— persegueix una vivificació cristiana que, amb la gràcia de Déu, ha de redundar en benefici de les
parròquies i les esglésies locals: els fruits són conversions, una participació més nombrosa en l’Eucaristia, una pràctica més assídua dels altres sagraments, la difusió de l’Evangeli en
ambients molts cops allunyats de la fe, iniciatives de solidaritat amb els més necessitats, col•laboració en catequesis i en altres activitats parroquials, cooperació amb organismes
diocesans, etc.
Aquest apostolat de les persones de l’Opus Dei es desenvolupa en el marc del carisma específic de la Prelatura: la santificació a la feina i en les realitats de la vida corrent. Les autoritats
de l’Opus Dei promouen la unió de tots els fidels de la Prelatura amb els pastors de les diòcesis, els conviden a aprofundir en el coneixement de les disposicions dels bisbes diocesans i de la
conferència episcopal i els animen a dur-les a la pràctica, cadascun d’acord amb les seves circumstàncies personals, familiars i professionals. En virtut del caràcter exclusivament espiritual
de la seva missió, la Prelatura no intervé en qüestions temporals. Els seus fidels les afronten amb completa llibertat i responsabilitat personals. Els estatuts prescriuen que, amb relació a
l’actuació professional i a les doctrines socials, polítiques, etc., els fidels de la Prelatura, dins els límits de la doctrina catòlica sobre fe i costums, tenen la mateixa plena llibertat que els
altres ciutadans catòlics. Les autoritats de la Prelatura estan obligades a abstenir-se totalment fins i tot de donar consells sobre aquestes matèries.
Persones
L’Opus Dei està constituït per un prelat, un clergat propi, i laics, tant dones com homes. Dins l’Opus Dei no existeixen categories distintes de fidels. Existeixen simplement maneres diverses
de viure la mateixa vocació cristiana segons les circumstàncies personals de cadascú: solters o casats, sans o malalts, etc. La majoria dels fidels de l’Opus Dei (actualment, al voltant del
70%) són supernumeraris: es tracta en general d’homes o dones casats, per als qui la santificació dels deures familiars forma part primordial de la vida cristiana.
La resta dels fidels de la Prelatura són homes o dones que es comprometen a viure el celibat, per motius apostòlics. Les agregades i els agregats viuen amb les seves famílies, o allà on els
resulti més convenient per raons professionals.
Tant les numeràries com els numeraris ordinàriament viuen en centres de l’Opus Dei, perquè les circumstàncies els permeten romandre plenament disponibles per a atendre les tasques
apostòliques i la formació dels altres fidels de la Prelatura. Les numeràries auxiliars es dediquen principalment a l’atenció de les feines domèstiques de les seus dels centres de la Prelatura,
com a activitat professional.
Els sacerdots de la Prelatura provenen dels fidels laics de l’Opus Dei: numeraris i agregats que, lliurement disposats a ser sacerdots i després d’anys de pertinença a la Prelatura i de
realitzar els estudis exigits per al presbiterat, són convidats pel Prelat a rebre els ordes sagrats. La seva tasca sacerdotal es desenvolupa principalment al servei dels fidels de la Prelatura i
de les activitats apostòliques promogudes per ells.
Una característica de l’Opus Dei és l’ambient de família cristiana. Aquest to familiar està present en totes les activitats que la Prelatura organitza. Es materialitza també en l’escalf dels
centres, en la senzillesa i confiança del tracte, i en les actituds de servei, comprensió i delicadesa en la vida quotidiana que hom mira sempre de viure-hi. Formen part de la Prelatura més
de 87.000 persones, de les quals més o menys 1.900 són preveres. Del total de fidels, aproximadament la meitat són dones i la meitat homes.
Activitats
«L’activitat principal de l’Opus Dei consisteix a donar als seus fidels, i a les persones que ho desitgin, els mitjans espirituals necessaris per a viure com a bons cristians enmig del món»,
explicava el fundador.
• Mitjans de formació. Els fidels de la Prelatura assisteixen a classes
setmanals, també anomenades cercles, sobre temes doctrinals i ascètics. Participen en un recés mensual, que consisteix a dedicar algunes hores, un dia al mes, a l’oració personal i a la
reflexió sobre temes de vida cristiana. A més, assisteixen anualment a un curs de recés espiritual que normalment dura de tres a cinc dies.
Hom facilita mitjans de formació anàlegs per als cooperadors, als joves que participen en la tasca apostòlica de la Prelatura i a qualsevol persona que desitgi rebre’ls. Els mitjans de
formació s’imparteixen en les seus dels centres de l’Opus Dei o en altres llocs que siguin apropiats. Per exemple, es pot tenir un cercle al domicili d’alguna de les persones que hi assisteixen;
un recés, en una església que el seu rector permeti d’usar durant unes hores, etc.
• Apostolat. L’evangelització que cada fidel de la Prelatura realitza al seu
voltant és l’apostolat més important de l’Opus Dei. Es tracta d’una labor de testimoniatge a la feina i en les circumstàncies habituals on es desenvolupa la vida de cadascú. En
conseqüència, la tasca dels fidels de l’Opus Dei no es limita a un camp específic, com ara l’educació, l’atenció als malalts o l’ajuda als discapacitats. La Prelatura tracta de recordar a tots
els cristians que, sigui quina sigui l’activitat secular a la qual es dediquin, cal que cooperin a solucionar cristianament els problemes de la societat i que donin testimoniatge constant de la
seva fe, allà on són.
• Obres corporatives. Les obres d’apostolat corporatiu són promogudes per
fidels de l’Opus Dei i cooperadors, juntament amb altres persones. Tenen la garantia moral de la Prelatura, que se n’encarrega només de la seva orientació cristiana. Són iniciatives de
caràcter civil, sense ànim de lucre i amb una finalitat apostòlica i de servei. Entre les obres corporatives hi ha institucions educatives i assistencials, com ara col•legis, universitats, centres
per a la promoció de la dona, dispensaris mèdics en zones subdesenvolupades, escoles per a camperols, instituts de formació professional, residències d’estudiants, centres culturals, etc.
La Prelatura no s’ocupa mai d’empreses comercials o polítiques, ni d’activitats amb ànim de lucre.
La responsabilitat plena de la titularitat i la gestió de les obres d’apostolat corporatiu correspon sempre als seus promotors i no a la prelatura de l’Opus Dei, que se n’encarrega només de
l’orientació espiritual i doctrinal. Cada iniciativa es finança de la mateixa forma que qualsevol altra del mateix tipus: quantitats que paguen els beneficiaris, ajudes, donacions, etc.
Amb freqüència, les obres d’apostolat corporatiu són deficitàries, pel tipus d’activitat que desenvolupen i perquè no tenen ànim de lucre. Per aquest motiu solen rebre —a més dels ja
esmentats donatius de fidels de l’Opus Dei, de cooperadors i de moltes altres persones— subvencions oficials que les autoritats públiques preveuen per a les activitats d’interès social, així
com ajudes de fundacions privades i empreses.
Obres de sant Josepmaria
- Consideracions espirituals
• Camí. Puns de meditació per guanyar en
amistat amb Déu.
• Solc. Punts sobre les virtuts humanes on cal fonamentar la vida dels
cristians.
• Forja. Punts de tarannà autobiogràfic, dirigits a fomentar l’oració personal i
acompanyar al llarg de l’itinerari de la vida cristiana
- Reculls d’homilies
• És Crist que passa. Sobre els grans moments
de l’any cristià.
• Amics de Déu. Homilies que, a partir de l’Evangeli, reflexionen sobre les
virtuts cristianes.
• Estimar l’Església. Textos sobre l’Església, el sacerdoci catòlic i la unió dels
cristians.
- Vida de Crist
• Sant Rosari. Breus narracions per meditar
sobre els misteris del Rosari.
• Via Crucis. Relat de la mort de Jesucrist i consideracions sobre el
sofriment, el perdó i l’amor infinit de Déu.
• Converses amb Mons. Escrivà de Balaguer. Col•lecció d’entrevistes
publicades a Time, Le Figaro i New York Times, entre d’altres.
Oficina d’Informació de la Prelatura de l’Opus Dei
Adreça postal:Via Laietana 44, pral. bis 1ª08003 BarcelonaE-mail:barcelona@opusdei.orgTelèfon: 93 -
418 21 07
Per saber més...
